Eudald Carbonell, paleontòleg, antropòleg i catedràtic de prehistòria en la Universitat Rovira i Virgili, director del jaciment arqueològic d'Atapuerca, va fer ahir tarde , a la Sala d'Actes del Ajuntament, una exposició dels seus punts de vista sobre la nostra realitat com espècie que, en d'altres ocasions no ha dubtat a qualificar de "gairebé humana" o en procés d'humanizació.En aquetsta conferència ens va explicar la línia de pensament que reflecteix en el seu nou llibre "El Naixement d'una Nova Consciència"
Per a ell, saber qui som com espècie, passa per respondre a la pregunta de què volem com a l espècie. Consciència crítica d'espècie, és reconèixer-nos com únics en el planeta. És del tot necessari un abandonament dels prejudicis i ignoràncies que des de segles passats ens vénen dividint en subespècies i amb l'etiqueta de races. L'estudi genètic ens demostra la total equivalència entre els "homo" de qualsevol part del globus.
Allò que ens defineix com a tal homo, està molt per sobre de bogeries com la forma dels ulls o el color de la pell i també és molt allunyat d'allò que mengem o l'idioma que fem servir. Segons el mateix Carbonell,donar un valor que no tenen aquests atributs és un error fruit de la ignorància. Aquestes diversitats d'aspecte,només demanen respecte. Respecte i prou. La nostra Consciència com espècie ha de ser crítica per que ha de saber valorar-se en la seva eficàcia com a tal espècie i ser prou capaç d'analitzar i corregir la seva relació amb les altres espècies i també amb el seu entorn.
El concepte de creixement sostenible es basa en la depredació d'uns grups sobre uns altres. Lamentablement estem dirigits i administrats per "primats retrògrads" que basen tot el seu treball en el que ells diuen "creixement".
Eudald es posa a tremolar davant d'aquest concepte i parla de pànic quan en aquest creixement se li afegix el qualificatiu de "sostenible". No és cap solució, afirma. El que s'ha d'aconseguir-se no és un creixement de res sinó l'eficàcia de la gestió dels recursos. La millor fórmula passa per un creixement "0" al mateix temps que un benestar millor repartit de llarg a llarg del planeta.
Els reptes de futur, ens posaran a prova com espècie socialitzada. L'escalfament global i les seves conseqüències geològiques i ambientals, no tenen molta importància per al planeta. Ell, ha passat per això centenars de vegades. Però la nostra espècie no hi era present per a contemplar-ho. Accidents naturals, com glaciacions cícliques, han acabat amb extensos grups i espècies. Ara el repte és més gran, puix que per primera vegada l'equilibri natural de les coses es desestabilitza a una velocitat insospitada, fruit de la nostra influència.
O som una espècie prou capaç de socialitzar-se a una velocitat paral·lela o el col·lapse és eminent.
Per a ell, saber qui som com espècie, passa per respondre a la pregunta de què volem com a l espècie. Consciència crítica d'espècie, és reconèixer-nos com únics en el planeta. És del tot necessari un abandonament dels prejudicis i ignoràncies que des de segles passats ens vénen dividint en subespècies i amb l'etiqueta de races. L'estudi genètic ens demostra la total equivalència entre els "homo" de qualsevol part del globus.
Allò que ens defineix com a tal homo, està molt per sobre de bogeries com la forma dels ulls o el color de la pell i també és molt allunyat d'allò que mengem o l'idioma que fem servir. Segons el mateix Carbonell,donar un valor que no tenen aquests atributs és un error fruit de la ignorància. Aquestes diversitats d'aspecte,només demanen respecte. Respecte i prou. La nostra Consciència com espècie ha de ser crítica per que ha de saber valorar-se en la seva eficàcia com a tal espècie i ser prou capaç d'analitzar i corregir la seva relació amb les altres espècies i també amb el seu entorn. El concepte de creixement sostenible es basa en la depredació d'uns grups sobre uns altres. Lamentablement estem dirigits i administrats per "primats retrògrads" que basen tot el seu treball en el que ells diuen "creixement".
Eudald es posa a tremolar davant d'aquest concepte i parla de pànic quan en aquest creixement se li afegix el qualificatiu de "sostenible". No és cap solució, afirma. El que s'ha d'aconseguir-se no és un creixement de res sinó l'eficàcia de la gestió dels recursos. La millor fórmula passa per un creixement "0" al mateix temps que un benestar millor repartit de llarg a llarg del planeta.
Els reptes de futur, ens posaran a prova com espècie socialitzada. L'escalfament global i les seves conseqüències geològiques i ambientals, no tenen molta importància per al planeta. Ell, ha passat per això centenars de vegades. Però la nostra espècie no hi era present per a contemplar-ho. Accidents naturals, com glaciacions cícliques, han acabat amb extensos grups i espècies. Ara el repte és més gran, puix que per primera vegada l'equilibri natural de les coses es desestabilitza a una velocitat insospitada, fruit de la nostra influència.
O som una espècie prou capaç de socialitzar-se a una velocitat paral·lela o el col·lapse és eminent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada