Vam sortir de Vidreres a les 6h del matí , i a les 9 h arribàrem al refugi de Cortalets, lloc des d'on vam inicia la pujada a la Pica .A les 11 h ja érem a dalt per agafar la flama i deixar el farcellet de llenya de Vidreres segons es costum.Cap a la una del migdia vam arribar a baix per retornar cap a casa .Vàrem dinar a Cantallops.A les 6 de la tarde el companys de Massanet i Sils ens esperaven al Hostal del Rolls on començà el recorregut a peu amb la Flama.Ens vàrem parar un moment al Bar Canigó de Sils i, a les 7h a la T 500.Aquí començarem els relleus d'els mes petits que feren la volta per tot el poble.A les 9 del vespre, la Flama va arribar a la Plaça de l'Església. S'hi llegiren poemes,el manifest i s'hi va encendre el pebeter .Despres tothom que va voler celebrar la revetlla ho va poder fer al pavelló amb un sopar .A les 11 h en punt- hora que s'encén la foguera a dalt la Pica-vam encendre el nostre fogueró,vam ballar i vam fer xerinola fins cap a les tres de la matinada que vam donar per acabada la festa .
29 de juny, 2007
Vitraris amb la Flama del Canigò
Vam sortir de Vidreres a les 6h del matí , i a les 9 h arribàrem al refugi de Cortalets, lloc des d'on vam inicia la pujada a la Pica .A les 11 h ja érem a dalt per agafar la flama i deixar el farcellet de llenya de Vidreres segons es costum.Cap a la una del migdia vam arribar a baix per retornar cap a casa .Vàrem dinar a Cantallops.A les 6 de la tarde el companys de Massanet i Sils ens esperaven al Hostal del Rolls on començà el recorregut a peu amb la Flama.Ens vàrem parar un moment al Bar Canigó de Sils i, a les 7h a la T 500.Aquí començarem els relleus d'els mes petits que feren la volta per tot el poble.A les 9 del vespre, la Flama va arribar a la Plaça de l'Església. S'hi llegiren poemes,el manifest i s'hi va encendre el pebeter .Despres tothom que va voler celebrar la revetlla ho va poder fer al pavelló amb un sopar .A les 11 h en punt- hora que s'encén la foguera a dalt la Pica-vam encendre el nostre fogueró,vam ballar i vam fer xerinola fins cap a les tres de la matinada que vam donar per acabada la festa .
10 de juny, 2007
Eudald Carbonell: Naixement d'una nova consciència
Eudald Carbonell, paleontòleg, antropòleg i catedràtic de prehistòria en la Universitat Rovira i Virgili, director del jaciment arqueològic d'Atapuerca, va fer ahir tarde , a la Sala d'Actes del Ajuntament, una exposició dels seus punts de vista sobre la nostra realitat com espècie que, en d'altres ocasions no ha dubtat a qualificar de "gairebé humana" o en procés d'humanizació.En aquetsta conferència ens va explicar la línia de pensament que reflecteix en el seu nou llibre "El Naixement d'una Nova Consciència"
Per a ell, saber qui som com espècie, passa per respondre a la pregunta de què volem com a l espècie. Consciència crítica d'espècie, és reconèixer-nos com únics en el planeta. És del tot necessari un abandonament dels prejudicis i ignoràncies que des de segles passats ens vénen dividint en subespècies i amb l'etiqueta de races. L'estudi genètic ens demostra la total equivalència entre els "homo" de qualsevol part del globus.
Allò que ens defineix com a tal homo, està molt per sobre de bogeries com la forma dels ulls o el color de la pell i també és molt allunyat d'allò que mengem o l'idioma que fem servir. Segons el mateix Carbonell,donar un valor que no tenen aquests atributs és un error fruit de la ignorància. Aquestes diversitats d'aspecte,només demanen respecte. Respecte i prou. La nostra Consciència com espècie ha de ser crítica per que ha de saber valorar-se en la seva eficàcia com a tal espècie i ser prou capaç d'analitzar i corregir la seva relació amb les altres espècies i també amb el seu entorn.
El concepte de creixement sostenible es basa en la depredació d'uns grups sobre uns altres. Lamentablement estem dirigits i administrats per "primats retrògrads" que basen tot el seu treball en el que ells diuen "creixement".
Eudald es posa a tremolar davant d'aquest concepte i parla de pànic quan en aquest creixement se li afegix el qualificatiu de "sostenible". No és cap solució, afirma. El que s'ha d'aconseguir-se no és un creixement de res sinó l'eficàcia de la gestió dels recursos. La millor fórmula passa per un creixement "0" al mateix temps que un benestar millor repartit de llarg a llarg del planeta.
Els reptes de futur, ens posaran a prova com espècie socialitzada. L'escalfament global i les seves conseqüències geològiques i ambientals, no tenen molta importància per al planeta. Ell, ha passat per això centenars de vegades. Però la nostra espècie no hi era present per a contemplar-ho. Accidents naturals, com glaciacions cícliques, han acabat amb extensos grups i espècies. Ara el repte és més gran, puix que per primera vegada l'equilibri natural de les coses es desestabilitza a una velocitat insospitada, fruit de la nostra influència.
O som una espècie prou capaç de socialitzar-se a una velocitat paral·lela o el col·lapse és eminent.
Per a ell, saber qui som com espècie, passa per respondre a la pregunta de què volem com a l espècie. Consciència crítica d'espècie, és reconèixer-nos com únics en el planeta. És del tot necessari un abandonament dels prejudicis i ignoràncies que des de segles passats ens vénen dividint en subespècies i amb l'etiqueta de races. L'estudi genètic ens demostra la total equivalència entre els "homo" de qualsevol part del globus.
Allò que ens defineix com a tal homo, està molt per sobre de bogeries com la forma dels ulls o el color de la pell i també és molt allunyat d'allò que mengem o l'idioma que fem servir. Segons el mateix Carbonell,donar un valor que no tenen aquests atributs és un error fruit de la ignorància. Aquestes diversitats d'aspecte,només demanen respecte. Respecte i prou. La nostra Consciència com espècie ha de ser crítica per que ha de saber valorar-se en la seva eficàcia com a tal espècie i ser prou capaç d'analitzar i corregir la seva relació amb les altres espècies i també amb el seu entorn. El concepte de creixement sostenible es basa en la depredació d'uns grups sobre uns altres. Lamentablement estem dirigits i administrats per "primats retrògrads" que basen tot el seu treball en el que ells diuen "creixement".
Eudald es posa a tremolar davant d'aquest concepte i parla de pànic quan en aquest creixement se li afegix el qualificatiu de "sostenible". No és cap solució, afirma. El que s'ha d'aconseguir-se no és un creixement de res sinó l'eficàcia de la gestió dels recursos. La millor fórmula passa per un creixement "0" al mateix temps que un benestar millor repartit de llarg a llarg del planeta.
Els reptes de futur, ens posaran a prova com espècie socialitzada. L'escalfament global i les seves conseqüències geològiques i ambientals, no tenen molta importància per al planeta. Ell, ha passat per això centenars de vegades. Però la nostra espècie no hi era present per a contemplar-ho. Accidents naturals, com glaciacions cícliques, han acabat amb extensos grups i espècies. Ara el repte és més gran, puix que per primera vegada l'equilibri natural de les coses es desestabilitza a una velocitat insospitada, fruit de la nostra influència.
O som una espècie prou capaç de socialitzar-se a una velocitat paral·lela o el col·lapse és eminent.
04 de juny, 2007
ROBERT SALA "La Humanitzacio a la terra"
El passat 25 de Maig a les 10 del vespre , i a la sala d' actes del ajuntament ,Robert Sala va fer una conferencia " La humanització a la terra : Importància de la Sierra de Atapuerca "
Amb una excelent assistencia Robert Sala , arqueòleg, professor titular a l'àrea de prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili , membre de l'equip d'excavació del jaciment d'Atapuerca, investigador de l'ICPHES( Institud Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ), coautor del llibres "Planeta Humà","Encara no som Humans", "Sapien el llarg camí dels hominids cap a la intel.ligencia" ens va allisonar sobre aquest tema i sobre el jaciment d'Atapuerca.
Amb una excelent assistencia Robert Sala , arqueòleg, professor titular a l'àrea de prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili , membre de l'equip d'excavació del jaciment d'Atapuerca, investigador de l'ICPHES( Institud Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ), coautor del llibres "Planeta Humà","Encara no som Humans", "Sapien el llarg camí dels hominids cap a la intel.ligencia" ens va allisonar sobre aquest tema i sobre el jaciment d'Atapuerca.
Visita al pou de glaç de Buscastell (Maçanet de la Selva)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
