Conferència "Tete Montoliu"

50 anys del concert de Tete Montoliu a Vidreres
Conferència a Càrrec d’en Ramon Alsina.
El passat divendres 20 d’octubre, es va celebrar a la sala d’actes de l’Ajuntament una conferència a càrrec d’en Ramon Alsina sobre Tete Montoliu, ja que enguany fa 50 anys que va actuar en un concert a la nostra vila. Al final de la conferència, en Quim Daban em va demanar si podia fer un escrit o petita crònica sobre l’acte, encàrrec que li vull agrair. Imagino que ho va fer perquè em coneix i sap que faig de professor de guitarra al centre cívic. Crec, i suposo, que hi havia persones més autoritzades que jo per fer-ho, com ell mateix, que va presentar el conferenciant, o algun dels assistents que van seguir l’actuació a Vidreres d’en Tete, com en Ramon Garriga.
Quan vaig arribar faltaven 5 minuts per tocar les 10, i ja hi havia unes quantes persones a la sala d’actes de l’ajuntament. En Ramon Garriga em va ensenyar un plec de la revista RITMO, dels anys 50, especialitzada en jazz, perfectament enquadernat. En un parell de números de la revista vaig llegir dos articles que el mateix Garriga havia escrit. Un parlava del jazz a la província de Girona. Em va sobtar el llenguatge que feia servir, i no perquè fos en castellà, que en aquella època no podia ser d’una altra manera, si no per la manera de construir les frases, plenes d’adjectius i que em recordava els comentaristes radiofònics d’aquell període. L’altre era una entrevista a Tete Montoliu després del concert a Vidreres.
L’acte va començar amb la presentació de Ramon Alsina per part d’en Quim Daban. Ramon Alsina és professor a l’Escola de Música Moderna de Girona, director de la Selva Jazz Band, professor adjunt a la UDG d’història del Jazz i President de la associació per a la difusió del Jazz a Girona.
La conferència va estar dividida en dues parts. A la part inicial, el conferenciant va anar desgranant dades sobre la biografia del pianista i, a la segona part, explicà l’experiència que va viure amb ell.
A la primera part ens va explicar dades sobre la seva biografia. Va partir de la seva infantesa fins l’últim concert al palau, pocs dies abans de morir. Ens va parlar de la seva família i de les seves primeres feines de músic a l’orquestra en la qual treballava el seu pare. També va parlar de la seva mare, que va ser la seva principal influència i que el va introduir en la música de jazz a partir de les audicions de discos que hi havia a casa seva. Aquestes audicions van ser la seva primera experiència amb aquest tipus de música. Així mateix, ens facilità dades sobre la seva formació musical - inicialment clàssica -, sobre la seva particularitat - era invident de naixement - , sobre el rebuig que va patir per part del director del conservatori que va dir-li que "allò no era una escola de cecs", i, sobre la seva posterior evolució fins a convertir-se en una figura mundialment coneguda. Totes aquestes referències van estar farcides d’anècdotes interessants fins que vam poder escoltar una audició en format de vídeo en la qual tocaven Tete i Chic Corea. Els temes escoltats van ser: Blue bossa i Óleo, dos estàndards del jazz.
La segona part, més càlida, va tractar la relació que van tenir el conferenciant i el pianista. En Ramon Alsina i Tete van contactar i van quedar d’acord perquè el músic anés a fer una conferència-classe magistral a Girona. Alsina va comentar la gran humanitat i predisposició d’en Tete a fer-ho, això sí, no a canvi de res si no de què el portessin a menjar pa amb tomàquet i embotit de Girona. Ens va explicar que la conferència de Tete va ser molt didàctica i plena de molt bon humor ja que el pianista il·lustrava el que explicava amb petits gags musicals que van fer les delícies de l’auditori. El contrapunt a les paraules del conferenciant les va dir en Ramon Garriga que va explicar l’experiència del dia en què el pianista va venir a Vidreres i que, no tenint contrabaixista, van cridar al titular de l’orquestra Amoga, que aquell dia tocava a la localitat, per fer el concert, el qual va sorprendre molt a Tete. D’aquesta manera vam conèixer part de la història per protagonistes de primera mà i vam saber que, si bé era conegut el caràcter agre i de vegades desconsiderat del pianista, també vam poder conèixer el vessant humà i amable que Tete posseïa.
Finalment, vam escoltar la cançó popular catalana "El testament d’Amèlia". Aquesta vegada en un enregistrament que es va fer a Holanda de cançons populars catalanes i algunes de Joan Manel Serrat. A partir d’una música, el jazz, nascuda localment al sud dels Estats Units i que ha esdevingut universal, Tete adoptà melodies catalanes, populars, ben conegudes i les adaptà al llenguatge del jazz.
Per acabar, vull agrair a en Ramon Alsina la seva conferència, a en Ramon Garriga les seves explicacions complementàries, i a tots vosaltres, lectors, la consideració que heu tingut amb mi en arribar fins a aquestes darreres paraules. Moltes gràcies a tots.